La Réserve Africaine de Sigean es mobilitza per l’Ibis ermità!

La Réserve Africaine de Sigean es mobilitza per l’Ibis ermità!

Amb la seva calvície precoç i el seu plomatge fosc l’Ibis ermità (Geronticus eremita) no és probablement l’ocell més bonic de la terra. Però amb una població salvatge de només 116 parelles (al 2015) és sens dubte un dels més rars! És la raó per la qual Espanya i els parcs zoològics europeus es mobilitzen per salvar aquesta espècie de l’extinció. La Réserve Africaine de Sigean ha contribuït fa poc amb aquest projecte proporcionant 15 Ibis ermitans que havia estat criant en els últims tres anys. Un petit equip de la Réserve Africaine, format per Frédéric Barreda, responsable del sector de les aus i d’Antoine Joris, veterinari, els va portar a Andalusia el passat 14 d’octubre 2017.

Nom de còdig “CB”, un dels Ibis ermitans nascut a la Réserve Africaine de Sigean i fotografiat a Jerez de la Frontera a Andalusia.

 

Anteriorment, l’Ibis ermità vivia a tota la zona del mediterrani. Aquest ocell camallarg insectívor de les estepes àrides nidificava en petites colònies instal·lades als penya-segats costaners o a les valls encaixades. Aquestes colònies han anat desapareixent les unes darrere les altres i a dia d’avui en queden només 4, totes elles instal·lades a la costa atlàntica marroquina. A Turquia s’hi troba una cinquena colònia semi-captiva d’un centenar d’ocells. Al 2002 es va descobrir una sisena colònia a Siria, a la zona de Palmira, però ja s’ha extingit, sobretot degut als  esdeveniments dramàtics que hi han succeït últimament. Els motius del declivi de l’Ibis ermità són múltiples: la conversió de les extenses zones de pastura en cultius de cereals o verdures, l’ús intensiu de pesticides per a l’agricultura tradicional, l’urbanització de les zones de nidificació i, per últim, la caça furtiva a les zones d’hivernada i durant el trajecte migratori.

En canvi, la situació d’aquesta espècie en captivitat es força bona ja que s’estima que n’hi ha més de 1200 als gabials dels diferents parcs zoològics europeus. Era doncs natural que es creessin accions de reintroducció, i en aquest context, va néixer el “Proyecto Eremita”!

Miguel Quevedo (a l’esquerra), veterinari del zoo de Jerez de la Frontera, examina els ibis un a un. Abans de deixar-los anar seran sexats, anellats i sotmesos a una sèrie de proves sanitàries. 

Proyecto Eremita 

El Zoològic de Jerez de la Frontera, amb el suport del govern espanyol i d’una comissió europea d’experts, ha desenvolupat un programa de reintroducció de l’Iibis ermità a la comarca de la Janda situat a l’extrem sud d’Espanya on havia desaparegut des de fa més de 400 anys! Els indrets seleccionats per aquest projecte corresponen a les necessitats fisiològiques d’aquest ocell i són similars als biòtops trobats a la costa del litoral atlàntic marroquí, on viuen els últims Ibis ermitans salvatges. Tot i que aquests indrets estan relativament ben protegits de les amenaces i dels riscs habituals que recauen sobre aquesta espècie, sobretot la caça furtiva, els ocells alliberats estan sota la vigilància constant d’un equip espanyol. Diverses campanyes de sensibilització de les poblacions locals es van dur a terme abans d’alliberar els ibis nascuts en captivitat i els andalusos varen adoptar el projecte amb molt entusiasme. Avui Andalusia acull un centenar d’Ibis ermitans, la majoria procedents de reintroduccions, amb tanmateix alguns individus nascuts en el seu hàbitat natural ! Els alliberaments d’ibis nascuts en captivitat es fan al gener, després d’uns mesos passats en un gabial d’aclimatació, i s’aturaran a Andalusia quan s’estabilitzin o augmentin els efectius de l’espècie. Actualment existeixen d’altres projectes de reintroducció a Austria, Itàlia i Algèria.

Frédéric Barreda, responsable de les aus a la Réserve Africaine de Sigean deixa anar un dels “seus” Ibis ermitans al gabial d’aclimatació, vigilat atentament per en Salvador, el guardià dels ibis. 
2017-11-08T17:22:26+00:00 08 nov. 2017|Uncategorized @ca|