Conservació in situ

Conservació in situ 2019-07-16T14:42:33+00:00

ACTUAR SOBRE EL TERRENY

La Réserve Africaine de Sigean participa (financerament o posant a disposició els animals que cria) als programes de conservació i amb les associacions i ONG que figuren a continuació. Al 2018 es va destinar la suma de 51.747 euros a aquests programes. Pel 2019, el compromís financer és de 100.000 euros.


ÀFRICA – Senegal

Panthera: protecció del parc Niokolo-Koba (2018/2019)

El Parc Nacional Niokolo-Koba és un parc nacional que figura a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i a la de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera (M.A.B).

Situada a 650 km a l’est de Dakar, al sud-est de Senegal a prop de la frontera amb Guinea, aquesta reserva reuneix una gran diversitat faunística: lleons, licaons, ximpanzés d’Àfrica occidental, elands de Derby, elefants …

Un patrimoni en perill

Víctima d’una gran quantitat d’amenaces, com la caça furtiva, la recol·lecció il·legal d’or, la dessecació prematura dels punts d’aigua… el parc es troba seriosament amenaçat des de 2007. Algunes espècies es troben en una situació preocupant, sobretot els grans carnívors com els lleons i els licaons.

PANTHERA

Panthera és una organització no governamental sense ànim de lucre especialitzada en la conservació dels felins. Fundada el 2006 als Estats Units, té des de 2016 una filial francesa. Basant-se en l’experiència dels principals especialistes del món, estudia i posa en marxa accions globals per protegir 40 espècies de felins salvatges.

Panthera treballa amb més de 200 col·laboradors locals i opera en 36 països.

Més informació a: www.panthera.org/france.

La Réserve Africaine de Sigean dóna suport a l’associació Panthera en la protecció reforçada d’una àrea crucial per a la vida salvatge al sud-est del Parc Niokolo-Koba.

Panthera i la Direcció de Parcs Nacionals (DPN) de Senegal han establert diversos programes de patrulla i vigilància per part dels guardaboscs, els quals tenen les missions següents:

  • Controlar i evitar la recol·lecció clandestina d’or, la caça furtiva i les activitats il·legals.

  • Establir xarxes de comunicació locals i col·locar càmeres de vigilància PoacherCam (fabricades i desenvolupades per Panthera).

  • Equipar i entrenar les patrulles de vigilància a peu i amb cotxe.

  • Renovar els camins i carreteres, així com els edificis i els llocs de vigilància.

  • Identificar i estimar la megafauna local.

  • Controlar l’estat dels diferents punts d’aigua del parc.


ÀFRICA – República Democràtica del Congo

J.A.C.K. : Recollida i cura de ximpanzés orfes (2018/2019)

La República Democràtica del Congo (RDC) acull pràcticament la meitat dels ximpanzés que viuen en estat salvatge. Tot i que aquest país va reconèixer els acords de protecció dels grans simis a la dècada dels 90, s’han pres molt poques mesures al sud del país per protegir-los.

Diverses amenaces pesen sobre els ximpanzés:

  • La deforestació: la pressió demogràfica i l’explotació dels recursos naturals (fusta, petroli, minerals) tenen un gran impacte en els hàbitats naturals dels ximpanzés degut a la urbanització i a l’augment de les àrees conreades o explotades.
  • La caça furtiva: els ximpanzés són caçats per la seva carn. Els més joves són capturats vius i venuts il·legalment com a animals de companyia a persones riques.
  • Les malalties: a causa de la seva gran proximitat evolutiva, els ximpanzés i els éssers humans comparteixen molts agents patògens. Alguns són terribles, causant veritables hecatombes i catàstrofes sanitàries, com és el cas, per exemple, del virus de l’Ebola.

Les Amis de J.A.C.K

L’associació “Les Amis de JACK” (LAJA) és una associació francesa de tipus “llei 1901” i està dirigida per un equip de voluntaris.

Va ser creada per donar suport moral i financer al santuari J.A.C.K (Joves Animals Confiscats a Katanga) situat a la República Democràtica del Congo. L’objectiu principal de J.A.C.K és posar fi al tràfic il·legal de ximpanzés a la província de l’Alt Katanga sensibilitzant les poblacions locals i recollint els ximpanzés rescatats del contraban i confiscats per les autoritats congoleses.

logo J.A.C.K.

Més informació a: http://lesamisdejack.org

La Réserve Africaine de Sigean dóna suport a l’associació “Les Amis de JACK” en la protecció dels ximpanzés al sud del parc. El Ministeri de Medi Ambient, Conservació, Natura i Turisme del Congo (MECNT, per les sigles en anglès) confisca els ximpanzés detinguts de forma il·legal i els confia al santuari J.A.C.K. on se’ls cura i se’ls integra en grups socials en els quals tornen a aprendre els codis de comportament de la seva espècie. L’objectiu final és poder alliberar un dia els grups formats d’aquesta manera en una àrea protegida, seguint els protocols que altres santuaris africans ja han utilitzat amb èxit.

El santuari també ha construït un centre educatiu en el que rep regularment a escolars i visitants per conscienciar-los sobre la importància de preservar els ximpanzés, el conjunt de la fauna salvatge i el medi ambient a la RDC.


EUROPA – França

LPO 34 : Suport financer al centre de cures de Villeveyrac (2018)

Des de fa alguns anys, el centre de cures de la LPO 34 pateix d’una gairebé absència de fons públics i de fons privats insuficients, tot i dur a terme una activitat d’interès general que respon a una necessitat creixent. Aquesta situació el va portar a llançar una campanya mediàtica al 2018, una crida a la generositat del sector privat i un conjunt de sol·licituds a les autoritats i institucions públiques per equilibrar les seves finances a curt termini, així com de forma sostenible.

Dins d’aquest context la Réserve Africaine de Sigean, sensible a aquesta activitat d’interès general i a les seves dificultats financeres, va decidir donar suport financer al centre de cures de la LPO 34.

 La LPO 34 (Lliga per la Protecció dels Ocells – Hérault):

La LPO 34 és una associació de tipus “llei 1901” considerada d’interès general. Va fundar el seu centre regional de conservació de la vida salvatge al 2012. El seu objectiu principal és la reintroducció a la natura, després de les cures i sense dependència dels humans, dels animals salvatges recollits en males condicions (ferits, debilitats, malalts, …) ja siguin comuns o més aviat rars.

Des de la seva obertura, ha rebut més de 12.500 animals, dels quals 2.833 al 2017 amb una gran majoria d’aus, però també petits mamífers. Té igualment la capacitat d’acollir dues espècies de tortugues autòctones. Contribueix també al coneixement sobre la fauna salvatge, recollint informació sobre els animals que acull (espècie, edat, sexe, lloc de recollida, causa de l’acollida, biometria, genètica, …) que permet alimentar les dades naturalistes, científiques, i a més a més portar a terme accions preventives, fins i tot curatives, per evitar fonts de mortalitat especialment antròpiques.

Les anelles i / o balises satèl·lit de que disposen alguns animals que han estat reintroduïts en el seu medi natural permeten recopilar informació sobre la longevitat i la corologia de les aus.

Associat a la xarxa SAGIR, el centre de rescat és també una eina clau en el sistema de vigilància epidemiològica de les espècies salvatges a la regió occitana.

Per la seva vocació, el centre de rescat representa també un dispositiu important per prevenir i fer-se càrrec de situacions de crisi relacionades amb la contaminació terrestre i / o marina.

Per complir les seves missions, gràcies al seu equip de treballadors, el centre de cures forma a voluntaris, estudiants en pràctiques, serveis cívics, i fins i tot a professionals (bombers, serveis tècnics, col·lectivitats, etc.) a la captura i maneig d’animals salvatges, a la prevenció de riscos sanitaris, així com als gestos de primers auxilis.

En darrer lloc, el centre de rescat realitza un treball diari de fons en la mediació entre la vida salvatge i els ciutadans. Per exemple, al 2017 5.667 trucades estaven relacionades amb aquesta activitat, que té com a objectiu respondre a les preguntes dels ciutadans (per exemple: un “atac” de gavines, ratpenats al sostre, excrements d’estornells, eixams divagant, …), de vegades en una situació de crisi, pel fa a la seva convivència amb la vida salvatge. Aquesta activitat d’interès general, a través d’un enfocament educatiu basat en una actitud receptiva, promou la resolució de conflictes i l’acceptació de la vida salvatge de vegades fins i tot dins de l’edifici de residència. El centre actua d’enllaç entre els diferents actors involucrats en la gestió d’aquestes situacions transmetent les respostes necessàries a aquests actors (col·lectivitats, policia de la natura, autoritats ambientals, associació de protecció de la natura, consultories, …).

Més informació a: https://herault.lpo.fr/centre-de-sauvegarde/


EUROPA – Espanya

Junta d’Andalusia : Reintroducció de l’Ibis ermità (Geronticus eremita) al litoral andalús (2018)

Degut a la seva calvície i al seu plomatge fosc, l’Ibis ermità (Geronticus eremita) no és probablement l’ocell més bonic de la terra. Però amb una població salvatge de només 116 parelles (al 2015) és sens dubte un dels més rars! Per aquest motiu, Espanya i els parcs zoològics europeus es mobilitzen per salvar aquesta espècie de l’extinció.

Anteriorment, l’Ibis ermità vivia en tota la zona de la Mediterrània. Aquest ocell camallarg insectívor de les estepes àrides niava en petites colònies instal·lades als penya-segats del litoral o a les valls. Aquestes colònies han desaparegut una rere l’altra i actualment només en queden 4, totes elles instal·lades a la costa atlàntica del Marroc. Hi ha múltiples raons del declivi de l’Ibis ermità, les principals són la conversió de pastures extensives en camps de cultiu de cereals o hortalisses, l’ús intensiu de pesticides per a l’agricultura convencional, la urbanització dels llocs de nidificació i, finalment, la caça furtiva a les zones d’hivernada o a la ruta migratòria.

En canvi, en captivitat, la situació d’aquesta espècie és bona, ja que s’estima que hi ha més de 1.200 Ibis ermitans en els aviaris dels diferents parcs d’animals europeus. Per aquest motiu, era natural que es creessin accions de reintroducció i, en aquest context, va néixer el “Proyecto Eremita”.

Proyecto Eremita 


La Réserve Africaine de Sigean va proporcionar 15 Ibis ermitans al 2017 per aquest projecte i ha finançat la compra de 8 balises GPS / GSM que permeten seguir els desplaçaments dels ocells alliberats amb l’objectiu d’identificar els hàbitats que freqüenten.

Més informació a : http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.7e1cf46ddf59bb227a9ebe205510e1ca/?vgnextoid=a27236ae9bc24010VgnVCM1000000624e50aRCRD&vgnextchannel=28416a33390f4310VgnVCM1000001325e50aRCRD&lr=lang_es