Originàriament, un entorn natural a preservar
En els anys setanta, a 15 km al Sud de Narbona, a les vores dels estanys de Bages-Sigean, a l’embocadura de la riera la Berre i al voltant d’una zona d’antigues salines reconvertides en un estany molt vast anomenat Œil de Ca, zones de garrigues amb algunes vinyes intercalades representaven un conjunt natural no urbanitzat, ric a nivell faunístic i florístic que s’havia de preservar.
En aquesta òptica, la missió interministerial del Llenguadoc Rosselló dita missió racine, del nom del seu president, i encarregada del condicionament del litoral, va donar al 1972 la seva autorització per realitzar un parc d’animals únic pel seu tamany, original en quant als seus protocols de cria extensiva, ben integrat en el medi natural i capaç de contribuir a la seva protecció tot desenvolupant una activitat de conservació d’espècies animals essencialment africanes.
Creada a la iniciativa d’en Paul de La Panouse i d’en Daniel de Monfreid, la Réserve Africaine de Sigean obre al públic el 8 d’abril de l’any 1974.
Al llarg dels anys, la Réserve Africaine de Sigean no ha cessat d’engrandir-se i els seus ramats comporten cada cop més espècies que són objecte de programes europeus de cria (EEP).
Algunes de les espècies protegides tenen una zona de repartició que va més enllà del sol continent africà, sobretot pels ocells migradors. D’altres, encara que no africanes, com l’Ós tibetà, ens han estat confiades per raons de conservació.
L’única coacció per assegurar la reeixida d’aquestes cries és d’escollir espècies amba capacitat d’adaptar-se al clima llenguadocià caracteritzat per un bon assolellament i hiverns generalment no gaire rigurosos.
Avui dia, a la Réserve Africaine de Sigean, es crien prop de 900 Mamífers, 600 Rèptils i 2000 Ocells. Evidentment, aquestes xifres són només una evaluació. És impossible de fer un inventari permanent de les espècies que viuen en total llibertat.
La Reserva obre al públic
Edició de la primera guia del Parc
1r naixement del rinoceront blanc
Inauguració del Gran Aviari
50 anys del Parc
UN MEDI NATURAL PROTEGIT CARACTERITZAT PER
UNA GRAN RIQUESA FAUNÍSTICA
Al 1974, quan es va donar l’autorització d’obertura del Parc, la voluntat de conservar i de protegir el medi natural ja figurava en els plànols establerts per en Daniel de Monfreid. Una gran zona perifèrica que s’estenia fins als estanys de Bages-Sigean havia d’assegurar la protecció biològica de les espècies.
Segons el que sabem, aquesta concepció innovant de conservació de la fauna i d’un medi “natural” per un parc d’animals és única.
Els ocells són els primers beneficiaris d’aquesta protecció. Gràcies a la seva situació geogràfica pròxima del litoral mediterrani, la Réserve Africaine es troba situada en l’eix de passatge de nombrosos ocells migradors que voregen la costa per contornejar els Pirineus, arribar fins a Espanya o Àfrica pel període hivernal i tornar-ne en arribar el bon temps.
Aquests ocells migradors no dubten en fer una estada en els estanys ben protegits de la Réserve : Corbs marins, Morells de cap roig i de plomall, Xibecs…, però també “grans camallargs” : Martinets blancs, Bernats pescaires, Grues vulgars, Flamencs, Cigonyes negres, Cigonyes blanques…, aquestes es paren per desenes durant els períodes de la migració i, sedentaritzades, avui dia algunes d’entre elles s’hi queden.
Moltes altres que pertanyen a la fauna local també freqüenten la Réserve o hi són sedentàries : ocells de voramar com els Gavians, les Gavines, els Xatracs, ocells d’estany o de riera que venen per nidificar com els Ànecs Collverd, els Tadorna, les Fotges, les Polles d’aigua, els Cames llargues, els Martinets de nit, els Blauets, els Abellerols… per només citar-ne uns quants.