Conservació

Conservació 2018-02-05T16:00:32+00:00

La fauna salvatge viu, en aquest principi de segle XXI, una crisis sense precedents. Algunes espècies encara abundants fa 20 o 30 anys (girafa, lleó, mona de Gibraltar, licaó, lloro gris africà…) o que creiem salvades gràcies a les accions de conservació portades a terme durant el segle XX (rinoceront blanc, guepard…) han tingut el trist privilegi de veure la seva gran precarietat oficialitzada per l’UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura), durant el seu últim congrés al setembre 2016.

Per múltiples raons els escenaris més pessimistes s’estan concretitzant i un gran nombre d’espècies sembla condemnat a desaparèixer en les properes décades. El continent africà és particularment vulnerable ja que la caça furtiva hi està molt estesa, perquè les guerres civils són permanents i perquè milions d’hectàrees de sabanes, de zones humides o de boscos estan sent convertides en terres de cultiu.

Aquest panorama gris posa en evidència la responsabilitat que recau avui en dia als parcs zoològics. Per a algunes espècies extingides en el seu medi natural, els parcs zoològics són ara mateix la seva única esperança de tornar a veure un dia el medi que no haurien hagut de deixar mai. Assegurar la sostenibilitat de les poblacions d’animals salvatges en captivitat s’ha convertit en quelcom d’essencial.

Des dels anys 80 – 90 els grans parcs zoològics de tot el món treballen, per tant, en harmonia i s’organitzen de forma rigorosa per evitar els perills de la consanguinitat i decidir les espècies que s’han de criar prioritàriament.

Els parcs més sensibilitzats per aquesta acció de conservació han format diferents associacions (EAZA a Europa, AZA a Amèrica del Nord…) i cada una d’aquestes associacions ha definit les múltiples accions que els seus membres han de dur a terme per tal que el nombre d’animals salvatges en captivitat es mantingui de forma sostenible sense necessitat d’introduir-hi nous individus provinents dels seus medis naturals. Amb aquest objectiu han nomenat un coordinador per a cada espècie que necessita el més alt nivell de gestió: els Programes de cria europeus (EEP) i els Studbooks (ESB). Aquest coordinador disposa de totes les dades genealògiques de l’espècie que ha de supervisar i, un cop l’any, dona les instruccions de cria que s’hauran de seguir l’any següent als diferents membres europeus.

Això implica, de vegades, haver de desprendre’s d’un animal valuós perquè una parella genèticament compatible viu a milers de quilòmetres de distància. Per continuar sent membres de l’EAZA els parcs zoològics han de complir aquestes recomanacions i no donar cap valor monetari als animals dels que s’han de separar. Tot això es fa, per tant, pensant en l’interès per l’espècie i sense cap tipus de compensació econòmica.

La réserve Africaine de Sigean participe aux 36 programmes d’élevages suivants :

ClasseEspècieCoordinador
MamífersMona de Gibraltar, Macaca sylvanusTjerk ter Meulen (Gaia Zoo, Països Baixos)
Gibó de mans blanques, Hylobates larJob Stumpel (Emmen, Països Baixos)
Ximpanzé, Pan troglodytesFrands Carlsen (Copenhagen Zoo, Dinamarca)
Tití de cara blanca, Callithrix geoffroyiAgustin Lopez Goya (Madrid Faunia, Espanya)
Mona esquirol, Saimiri boliviensisAdrian Baumeyer (Zoo Bale, Suïssa)
Licaó, Lycaon pictusRichard Barnes (Port Lympne, Regne Unit)
Ós tibetà, Ursus thibetanusAnna Jakucinska (Zoo Warszawa, Polònia)
Guepard, Acinonyx j.jubatusLars Versteege (Hilvarenbeek, Països Baixos)
Ase de Somàlia, Equus africanusBeatrice Steck (Zoo Bale, Suïssa)
Zebra de Grévy, Equus grevyiTanya Langenhorst (Marwell, Regne Unit)
Onagre, Equus hemionus onagerStephan Hering (Hambourg, Alemanya)
Zebra de muntanya de Hartmann, Equus zebra hartmannaeTanya Langenhorst (Marwell, Regne Unit)
Rinoceront blanc, Ceratotherium simumLars Versteege (Hilvarenbeek, Països Baixos)
Facoquer, Phacochoerus africanusRoss Snipp (Flamingo Land, Regne Unit)
Búfal nan, Syncerus caffer nanusMerel Zimmermann (Països Baixos)
Girafa reticulada, Giraffa c. reticulataJörg Jebram (Gelsenkirchen, Alemanya)
Girafa de Kordofan, Giraffa c. antiquorumJörg Jebram (Gelsenkirchen, Alemanya)
Blesbok, Damaliscus pygargus phillipsiSam Whitbread (Chessington, Regne Unit)
Gasela de Cuvier, Gazella cuvieriEulalia Moreno (Almeria, Espanya)
Springbok, Antidorcas marsupialisBas Martens (Gaia Zoo, Països Baixos)
Sitatunga, Tragelaphus s. gratusPeter Zwanger (Koln, Alemanya)
Gran Cudú, Tragelaphus strepsicerosJörg Jebram (Gelsenkirchen, Alemanya)
Antílop roan, Hippotragus equinusKlaus Brunsing (Hannover, Alemanya)
Antílop cavallí, Hippotragus n. nigerKim Skalborg Simonsen (Givsuk, Dinamarca)
Lechwe del Nil, Kobus megacerosYitzhak Yadid (Bioparco di Roma, Itàlia)
OcellsEstruç de coll vermell, Struthio c.camelusMaren Frerking (Zoo Hannovre, Alemanya)
Agró goliat, Ardea goliathStephanie Jessen (Hilvarenbeek, Països Baixos)
Ocell martell, Scopus umbrettaRoss Snipp (Flamingo Land, Regne Unit)
Tàntal africà, Mycteria ibisRoman Horsky (Zoo Zlin, República txeca)
Cigonya d’Abdim, Ciconia abdimiiZuzana Matyasova (London Zoo, Regne Unit)
Marabú africà, Leptopilos crumeniferusCathy King (Walsrode, Països Baixos)
Ibis ermità, Geronticus eremitaChristiane Boehm (Alpenzoo, Àustria)
Pelicà africà, Pelecanus rufescensGeorgina Barnes (Longleat Safari Park, Regne Unit)
RèptilsCocodril nan africà, Osteolamus tetraspisFabian Schmidt (Zoo Leipzig, Alemanya)
Boa de Madagascar, Sanzinia madagascariensisOlga Pofelska (Zoo Warsaw, Polònia)
Tortuga radiada, Geochelone radiataLinn Lagerstrom (Parken Zoo, Suècia)

La Réserve Africaine de Sigean reprodueix de forma regular la integralitat dels 25 tàxons de mamífers d’aquesta taula. Per algunes espècies (Springbok, Lechwe, Búfal nan, Pelicà africà) els grups europeus més grans es troben a Sigean. La Réserve Africaine de Sigean ambiciona participar a nombrosos altres programes de cria europeus durant els anys vinents.