Conservació

Conservació 2017-06-10T14:24:44+00:00

La fauna salvatge viu, en aquest principi de segle XXI, una crisis sense precedents. Algunes espècies encara abundants fa 20 o 30 anys (girafa, lleó, mona de Gibraltar, licaó, lloro gris africà…) o que creiem salvades gràcies a les accions de conservació portades a terme durant el segle XX (rinoceront blanc, guepard…) han tingut el trist privilegi de veure la seva gran precarietat oficialitzada per l’UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura), durant el seu últim congrés al setembre 2016.

Per múltiples raons els escenaris més pessimistes s’estan concretitzant i un gran nombre d’espècies sembla condemnat a desaparèixer en les properes décades. El continent africà és particularment vulnerable ja que la caça furtiva hi està molt estesa, perquè les guerres civils són permanents i perquè milions d’hectàrees de sabanes, de zones humides o de boscos estan sent convertides en terres de cultiu.

Aquest panorama gris posa en evidència la responsabilitat que recau avui en dia als parcs zoològics. Per a algunes espècies extingides en el seu medi natural, els parcs zoològics són ara mateix la seva única esperança de tornar a veure un dia el medi que no haurien hagut de deixar mai. Assegurar la sostenibilitat de les poblacions d’animals salvatges en captivitat s’ha convertit en quelcom d’essencial.

Des dels anys 80 – 90 els grans parcs zoològics de tot el món treballen, per tant, en harmonia i s’organitzen de forma rigorosa per evitar els perills de la consanguinitat i decidir les espècies que s’han de criar prioritàriament.

Els parcs més sensibilitzats per aquesta acció de conservació han format diferents associacions (EAZA a Europa, AZA a Amèrica del Nord…) i cada una d’aquestes associacions ha definit les múltiples accions que els seus membres han de dur a terme per tal que el nombre d’animals salvatges en captivitat es mantingui de forma sostenible sense necessitat d’introduir-hi nous individus provinents dels seus medis naturals. Amb aquest objectiu han nomenat un coordinador per a cada espècie que necessita el més alt nivell de gestió: els Programes de cria europeus (EEP) i els Studbooks (ESB). Aquest coordinador disposa de totes les dades genealògiques de l’espècie que ha de supervisar i, un cop l’any, dona les instruccions de cria que s’hauran de seguir l’any següent als diferents membres europeus.

Això implica, de vegades, haver de desprendre’s d’un animal valuós perquè una parella genèticament compatible viu a milers de quilòmetres de distància. Per continuar sent membres de l’EAZA els parcs zoològics han de complir aquestes recomanacions i no donar cap valor monetari als animals dels que s’han de separar. Tot això es fa, per tant, pensant en l’interès per l’espècie i sense cap tipus de compensació econòmica.

La réserve Africaine de Sigean participe aux 34 programmes d’élevages suivants :

ClasseEspèceCoordinateur
MammifèresMacaque de Barbarie, Macaca sylvanusSian Waters (Pays-Bas)
Gibbon lar, Hylobates larJob Stumpel (Pays-Bas)
Chimpanzé, Pan troglodytesFrands Carlsen (Danemark)
Ouistiti de Geoffroy, Callithrix geoffroyiAgustin Lopez Goya (Espagne)
Saïmiri de Bolivie, Saimiri boliviensisDee Winfield (Ecosse)
Lycaon, Lycaon pictusRichard Barnes (Royaume Uni)
Ours à collier, Ursus thibetanusMaria Krakowiak (Pologne)
Guépard du sud, Acinonyx j.jubatusLars Versteege (Pays-Bas)
Eléphant d’Afrique, Loxodonta africanaArne Lawrenz (Allemagne)
Ane de Somalie, Equus africanusOlivier Pagan (Suisse)
Zèbre de Grévy, Equus grevyiTanya Langenhorst (Royaume Uni)
Onagre, Equus hemionus onagerStephan Hering (Allemagne)
Zèbre de montagne, Equus zebra hartmannaeTanya Langenhorst (Royaume Uni)
Rhinocéros blanc, Ceratotherium simumLars Versteege (Pays-Bas)
Phacochère, Phacochoerus africanusRoss Snipp (Royaume Uni)
Buffle de forêt, Syncerus caffer nanusMerel Zimmermann (Pays-Bas)
Girafe réticulée, Giraffa c. reticulataJörg Jebram (Allemagne)
Girafe de Kordofan, Giraffa c. antiquorumJörg Jebram (Allemagne)
Blesbok, Damaliscus pygargus phillipsiSonia Freeman (Royaume Uni)
Gazelle de Cuvier, Gazella cuvieriEulalia Moreno (Espagne)
Springbok, Antidorcas marsupialisBas Martens (Pays-Bas)
Sitatunga de Speke, Tragelaphus s. gratusPeter Zwanger (Allemagne)
Grand Koudou, Tragelaphus strepsicerosJörg Jebram (Allemagne)
Hippotrague roanne, Hippotragus equinusKlaus Brunsing (Allemagne)
Cobe lechwe, Kobus lecheJohn McLaughlin (Irlande)
Cobe du Nil, Kobus megacerosYitzhak Yadid (Italie)
Aoudad de Barbarie, Ammotragus lerviaGerardo Espeso Pajares (Espagne)
OiseauxAutruche à cou rouge, Struthio c.camelusMaren Frerking (Allemagne)
Cigogne d’Abdim, Ciconia abdimiiZuzana Matyasova (Royaume Uni)
Marabout d’Afrique, Leptopilos crumeniferusCathy King (Pays-Bas)
Ibis chauve, Geronticus eremitaChristiane Boehm (Autriche)
Pélican gris, Pelecanus rufescensGeorgina Barnes (Royaume Uni)
ReptilesCrocodile nain, Osteolamus tetraspisFabian Schmidt (Allemagne)
Boa de Madagascar, Sanzinia madagascariensisOlga Pofelska (Pologne)

La Réserve Africaine de Sigean reprodueix de forma regular la integralitat dels 27 tàxons de mamífers d’aquesta taula. Per algunes espècies (Springbok, Lechwe, Búfal nan, Pelicà africà) els grups europeus més grans es troben a Sigean. La Réserve Africaine de Sigean ambiciona participar a nombrosos altres programes de cria europeus durant els anys vinents.